Como le estoy haciendo unos calcetines para Ramón (si nuestro Rámon), y me consta que a el le gusta mucho la montaña, he aprovechando que este fin de semana he estado en la Serra de Cavalls, y en los ratos muertos y de descanso pues nada…aireando y tejiendo los calcetines entre romeros y tomillos para que se ambienten con su futuro dueño.
quina ENVEJA amb majúscules!
ResponderEliminarramon ets un mimat.... ja tinc ganes de veure com queden
petons
pd: porta la mostra nena i mirem que passa!
Oh, quin lloc més maco!!!!!
ResponderEliminarEstic amb la Belén: Ramon mimat!!!
Noia, quan anava llegint em semblava que olorava la farigola i el romaní! hauran agafat perfum els mitjons? Ho torno a dir: que afortunat que és el ramon!
ResponderEliminarOstres, Marga, t'estimo!
ResponderEliminarQuin detall... i quina ràbia han de tenir aquesta colla de "lobas" envejoses! ;)
PS: Muntanya i teixir... Ummm. Podríem fer una trobada BK al cim del Matagalls!
jajaja mitjons amb declaració d'amor inclosa!! És un mimat!!
ResponderEliminarAaaaaaaaaaai, síiiii, es un mimat aquest noi!!!!! i confesso, jo una envejosa, sí!! jejeje!!!
ResponderEliminarOn dieu que ens hem d'apuntar perquè la Marga ens faci uns mitjons??? JA, JA, JA
ResponderEliminarQuina enveja Ramon! "eres un tipo con suerte"
je je je quina exageració!!!!!!!!!!!! t'ha gafat fort amb els mitjons eh? en Ramon s'ho mereix!!!
ResponderEliminar